Halloween is coming

Halloween està arribant. En els països anglosaxons la nit del 31 d’octubre se celebra la vigília de tots els sants i és una festa en honor de tots els nostres avantpassats. La paraula Halloween és la contracció en escocès de la paraula anglesa Allhallow-even (All Hallows Even), antic nom de la vigília de tots els sants. Allhallow-even es va fer servir per primer cop en el segle XVI. En la seva forma Hallow-e’en la primera vegada que es troba documentada és al 1745. A la nit de Halloween també se la coneix com la Nit de les Bruixes. Té el seu orígen en les celebracions cèltiques. En realitat és una barreja de la commemoració del Samhain, la celebració de l’Any Nou dels celtes, i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants que se celebra l’1 de novembre.

Popularització de Halloween

Els immigrants irlandesos van exportar Halloween cap als Estats Units en la seva migració i avui dia és una festa molt popular a Canadà, Estats Units Units, Irlanda o Regne Unit. A causa de l’exportació de tota la cultura anglosaxona que comporta la popularització de l’anglès també s’ha convertit en una festa coneguda a molts països d’Europa, com Catalunya. Aquí la nit del 31 d’octubre és fàcil trobar colles de nens pel carrer trucant a les portes de les cases i recollint caramels i llaminadures després de pronunciar les paraules màgiques: Trick-or-treat, truc o tracte. El dia s’associa als colors taronja, negre i morat i a les carbasses, fantasmes, bruixes i cases encantades. Les actividades típiques de Halloween, apart del ja esmentat trick-or-treat, són les festes de disfresses, les fogueres, visitar cases encantades, les bromes, llegir històries de por o mirar pel·lícules de terror.

Jack-o’-lantern

El símbol més conegut del Halloween és la carbassa buida per dins, tallada i il·luminada per una espelma. A aquesta carbassa se la coneix com jack-o’-lantern, la llanterna de Jack. El Trick-or-treat és una llegenda cèltica segons la qual la nit de Halloween passegen lliures no només tots els esperits dels difunts sinó també tota clase d’entitats immaterials. Diu la llegenda que entre ells hi havia un pagès molt malèvol conegut com a Jack que, fent-se passar per un esperit, presumia d’haver atrapat el diable. Jack anava de casa en casa amenaçant els inquilins de maleir-los per sempre i deixar anar el dimoni si no li pagaven alguna cosa.

Als països anglosaxons és molt tradicional tallar vegetals i il·luminar-los des de dins. Per tant, els vilatans van començar a tallar carbasses amb expressions horribles per protegir-se i foragitar en Jack i el diable de les seves cases. Són les carbasses que avui coneixem com a Jack-o’-lantern i que podem veure per tot arreu ja que s’han convertit en la imatge de Halloween. Algunes amb expressions molt dulcificades. A Catalunya aquesta festa coincideix amb la Castanyada en què és tradició menjar castanyes, panallets i moniatos.