La igualtat de gènere no és només una lluita femenina

El moment en què Telèmac, fill d’Ulisses (o Odisseu) i Penèlope, fa callar la seva mare i l’envia a la seva cambra a ocupar-se de coses femenines és l’inici de tot el silenciament de les dones que trobarem al llarg dels segles. A partir d’aquest moment que podríem considerar “fundacional” la veu femenina ha estat silenciada, quan no violentada, una vegada i una altra. En tenim testimonis diversos. És culpa de Penèlope que el seu fill, un marrec adolescent, consideri que per parlar amb el consell de reis s’ha de ser un home? No. És culpa, si podem parlar de culpes, de la visió androcèntrica que des del temps en què Homer va escriure l’Odissea, ha dominat el món obviant la necessària igualtat entre homes i dones. L’home, en masculí, s’ha considerat tradicionalment la mesura de totes les coses i la dona, un accident de la seva propietat. Recordem que hi ha escenes amoroses memorables de la literatura universal que en realitat han estat violacions. Don Joan entra per al força al llit de dona Ana i Tirant es fica al llit de Carmesina disposat a clavar-li “fort els esperons com li toca a un cavaller, sense pietat”. Diu Martorell “I no us penseu que per les piadoses paraules de la princesa Tirant s’estigués de fer la seva feina, perquè en poc temps Tirant va haver vençut la batalla delitosa i la princesa va deixar les armes i es va abandonar, esmorteïda”.

Quan la Marquise de Merteuil, la protagonista de Les amistats perilloses és expulsada de la llicenciosa societat parisenca del segle XVIII no és silenciada per llibertina, en Valmont ho és mil vegades més, sinó per haver gosat expressar el seu desig públicament com si fos un home. I quan Lucia de Lamermoor gosa contradir els mascles que parlen per ella i crida que no pensa viure amb l’home que ha decidit la seva familia, i lluita i es revolta, la tracten de boja. Elizabeth Lavenza, la nòvia de Víctor Frankenstein es lamenta que ella no tingui les mateixes oportunitats intel·lectuals que el seu promès quan ell ajorna el casament per anar a la Universitat a investigar sobre el principi de la vida i el poder de crear-la, que curiosament pertany a les dones. I l’esclava Cora, que fuig des d’una plantació del sud dels Estats Units cap al estats lliures del nord a través del ferrocarril subterrani, a la seva condició d’esclava hi ha de sumar la de dona que és la que la fa summament vulnerable. Emma Bovary i Anna Karenina acaben suïcidant-se perquè el seu comportament immoral i contrari als interessos dels homes les fa culpables i irrecuperables per a la societat conservadora del segle XIX. Voler viure en plenitud i en femení incomoda la societat patriarcal que ha imposat el seu model arreu. I tots aquests exemples literaris mencionats el que fan és perpetuar i convertir en arquetips unes actituds execrables cap al gènere femení que trobem repetides fins a l’extenuació en literatura, cinema i publicitat. Ja des de petites les nenes accepten el patró de la Blancaneus i la Ventafocs que per sentir-se segures necessiten un príncep valent i lluitador mentre elles es mantenen boniques però tancades als seus castells, palaus o cuines. O normalitzen el comportament temerós de la Caputxeta vermella que davant l’amenaça del llop el que fa és evitar passar pel bosc. A ningú se li ha acudit mai que el que hem de fer és perseguir els llops i explicar-los que atacar nenes indefenses és lleig? Potser no hauríem de lamentar les dades respecte la violència de gènere que cada any ens cauen a sobre.

Aquest mes de març a Little English treballem la igualtat de gènere, o igualtat de sexes, que implica que homes i dones han de rebre el mateix tractament en qualsevol àmbit on es desenvolupin com a persones. Aquest concepte, clau en la Declaració Universal dels Drets Humans, té com a objectiu final proporcionar la igualtat legal i la igualtat social, tant en les activitats publiques com privades i assegurar la igualtat de remuneració per igual treball. El principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe és una obligació del dret internacional vinculant per a totes les nacions i inspirador de la resta dels drets fonamentals. Al nostre país aquest dret està reconegut legalment tant a la Constitució (tant mencionada ara) com a l’Estatut, dues lleis que obliguen els poders públics a promoure que la igualtat sigui real i efectiva i a facilitar la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social en les mateixes condicions.

Per fer-ne seguiment a Catalunya tenim l‘Observatori de la Igualtat de Gènere, un òrgan assessor del Govern adscrit a l’Institut Català de les Dones creat per la Llei 17/2015 de 21 de juliol per assolir la igualtat efectiva de dones i homes. El darrer estudi sobre Les dones a Catalunya que es farà públic el 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la dona confirma dades que ja coneixem. Destaquem les més rellevants. L’any 2017 a Catalunya la taxa d’ocupació de les dones és del 48,7%, deu punts menys que la dels homes. Les dones representen només el 31,4% dels càrrecs de direcció i gerencia. Entre les persones de més de 55 anys hi ha una diferència salarial de 10.417€ anuals entre homes i dones. El temps de paraula per a les dones a les televisions públiques és d’un 30%, en el millor dels casos, que és el cas dels informatius de les televisions catalanes. A la ràdio catalana, tenen un presència del 34% de mitjana, a la premsa escrita és del 23% i a la digital del 34%. La taxa de pobresa, per a les dones, a Catalunya, és del 25,4%, un punt i mig per cent més que la dels homes. El temps mitjà que les dones destinen al treball remunerat és de 2 hores i un minut, i els homes és de 3 hores i 3 minuts diaris. Però el temps mitjà destinat a la llar i la família en el cas de les dones és de 4 hores i la dels homes és de 2 hores. En canvi les dones són majoria en qualsevol dels tipus de titulació universitària amb un 56,6% dels casos i el 57% de les persones científiques i intel·lectuals són dones. Assolir la igualtat no és un objectiu femení sinó un objectiu de la societat que ens beneficia a tots, homes i dones. Per ser més justos però també més eficaços, més eficients i més feliços. Tu comptes!

I com diu Maria Aurèlia Capmany, novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement: “feliçment, jo sóc una dona”.