‘M’agraden les històries de perseverança, crítiques i amb principis’

La Mercè és la directora de Little English. Té 49 anys. Està casada amb en Joan i és la mare de l’Andrea, en Bernat i la Joana. Fa 14 anys va decidir tirar endavant el seu projecte i va obrir aquesta escola. Des de llavors  la dirigeix amb el mateix esperit amb què cada dia desperta els seus fills. Amb amor i compromís. Amb perseverança. Incansable. Igual que cuida el seu jardí. Des de fa poc ha incrementat la familia amb dos gossos que, com no podía ser d’altra manera, ha adoptat de la gossera, la Maca i en Bobi. Diu que la seva cançó preferida és ‘Que tinguem sort’. Ella, però, és de les que pensen que la sort se la fa un mateix treballant cada dia. Quan necessita desconnectar se’n va a Tavertet i si pot, a Marraqueix. Allà, i amb la família, hi troba la felicitat. Té un somriure hospitalari que ens convida a passar.

Bon dia, Mercè. Què et va portar a obrir un escola d’anglès l’any 2001?

Bé, va ser un procés llarg, no sabria dir quan va començar. La meva passió per les llengües ve de fa un munt d’anys, era petita. M’agradava molt la sintaxi, la trobava un joc appassionant, quan la majoria d’alumnes l’odiaven. I l’anglès ha estat present a la meva vida des de sempre. I ensenyar és compartir i fer créixer, m’encanta. Tot això es va barrejar amb l’esperit emprenedor que suposo que he heretat del meu pare. I aquí estic, em vaig quedar a l’atur, vaig canviar de lloc de viure i just al costat de casa hi havia un local preciós que em cridava; era ideal per una escola, i no m’ho vaig rumiar gaire.

D’aquests catorze anys què en destacaries?

Moltes coses, tot el que he après i tot el que he ajudat a aprendre. La cara d’il·lusió de les persones quan tenen consciència d’aprendre no té preu. També en destacaria de forma molt especial l’equip de prefessionals que tinc al costat.

Quina és l’edat idònia per començar a estudiar anglès?

Hi ha un gran debat al voltant d’aquesta pregunta. La meva dilatada experiència em demostra cada dia que quan més aviat millor. Ara bé, hi ha d’haver una alta motivació per part de l’alumne, feina que ens pertoca als mestres, per descomptat. Si l’alumne no està convençut és millor no forçar quan són molt petits. En la majoria de casos, ho aprenen molt fàcilment i sense la consciència que estan en un procés d’aprenentatge: és un joc, els diverteix, els emociona i no posen límits. És fantàstic!

Quin és el secret del vostre èxit? Quin és l’actiu del qual te’n sents més satisfeta?

Crec, bé , n’estic convençuda, que la qualitat és un dels nostres actius. Sense qualitat, no es pot ser competitiu. Mai hem competit en preu, però sí en qualitat i servei. Aquesta qualitat forma part de la filosofia de l’escola, és inherent, però s’ha de treballar i potenciar cada dia. Sense l’equip no seria possible, per tant puc dir sense dubtar que les persones és l’actiu més important de Little English.

Little English és una escola solidària. Per què?

Perquè la solidaritat és necessària en la nostra societat, s’ha de fer xarxa, tots estem en el mateix vaixell. Degut a la crisi iniciada al 2007, que també ens va tocar de ple, un nombre important d’alumnes nostres havien de deixar els estudis d’anglès per problemes econòmics. Era molt trist. I ho vam considerar, potser podiem ajudar. Tenint sempre present que la formació és el llegat més important que deixarem als nostres fills, vam decidir que potser nosaltres podiem fer alguna cosa. I així va néixer el projecte d’Escola solidària, dels qual ens sentim molt satisfets.

Us esteu renovant contínuament. Què destacaries del darrer any? Creus que la comunicació és important?

La comunicació és vital i darrerament hi estem treballant molt. Aquesta entrevista n’és una mostra. Del darrer any a nivell d’innovació destacaria la pissarra digital, quant a tecnologia a l’aula, el curs de Teacher Training i la implantació de la plataforma digital Moodle. Quant a comunicació, enviem una newsletter mensual per connectar encara més amb els nostres alumnes i amb els pares i mares que cada dia ens fan confiança.

Quina és la teva història preferida? Hi ha alguna novel·la que t’hagi impactat? I alguna pel·lícula? I alguna cançó?

Bufff! Em costa molt escollir un llibre, una pel·lícula, un color, però en fi… Històries n’hi ha un munt, m’encanten les històries de perseverança, de persones crítiques i amb forts principis, no sé, m’encanta la història de la Rosa Parks, m’emociona, em fa plorar. I la de qualsevol persona que hagi lluitat incansablement per la igualtat i la llibertat. Darrerament la novel·la que m’ha impactat més és Ànima de Wajdi Mouawad, una novel·la que encara estic païnt. De pel·lícula, mira, em quedo amb Shrek, m’encanta i em fa plorar també. I té una banda sonora espectacular. I cançons, wow! n’hi ha un munt també. Una que destacaria és Que tinguem sort de Lluis Llach. És un clàssic, però és que m’agrada, i és una cançó que m’ha acompanyat tota la vida.